En record de Martí Gasull

Fa pocs dies va morir l'amic Martí Gasull tot intentant aconseguir el somni de pujar el cim del Manaslu (Himàlaia). Amb en Martí havíem compartit moltes passions i aficions, al col·lectiu l'esbarzer, a la Plataforma per la Llengua, a la coral Sinera i també fent nombroses excursions pel Pirineu.

He escrit aquest article sobre el seu compromís nacional: Martí Gasull, a tocar del somni
També us recomano el recull de totes les publicacions que han aparegut als mitjans de comunicació des de la seva mort, que ha recopilat l'amic comú Guillem Carbonell.

#11s2012. La centralitat de l'independentisme

Publicat a Tribuna Catalana el 12/9/2012. Fa anys que parlem d'esglaons històrics del moviment independentista. Aquest procés d'acumulació de forces, que s'ha anat accelerant els darrers temps, va viure ahir un salt qualitatiu i va deixar obsolet per sempre més el recurs a la manifestació. No caldrà organitzar-ne cap altra i, si cal tornar a mobilitzar-se, caldrà buscar noves fórmules.

Aquest salt qualitatiu situa l'independentisme ocupant la centralitat política del país. S'hi arriba degut al context polític i la incomprensió i recentralització del govern de l'estat, però també per la pròpia dinàmica del moviment que s'ha adaptat a les circumstàncies.

L'independentisme, ara hegemoni en el catalanisme polític, ha organitzat una manifestació gegantina que té un valor afegit. No ha estat la reacció a un fet puntual sinó que ha estat fruit d'una planificació i d'un full de ruta. Això és històric, tant o més que la brutal assistència.

Fins ara les tres grans manifestacions sobiranistes eren per respondre a agressions espanyoles puntuals (retallada política a Estatut, caos infraestructures i retallada del TC a l'estatut). Tres grans manifestacions que van preparar el terreny mental perquè aquesta s'arribés a convocar.

El sobiranisme ha arribat a un grau important de maduresa. La creació sense pressa, però sense pausa, de l'Assemblea Nacional s'ha fet guanyar el respecte de totes les famílies de l'independentisme i sembla haver tallat de soca-rel les clàssiques escissions de del moviment. I és que la paraula clau és la complicitat. Quan l'important és que funcioni el conjunt, no pas sortir a la foto o ser el protagonista, és quan es produeix la conjunció de tots els astres. Uns organitzen i els altres col·laboren renunciant al protagonisme.

Diversos mitjans estrangers ahir explicaven que el gran èxit havia estat aglutinar la pràctica totalitat dels sectors de l'independentisme, que aquí com arreu, es presenta habitualment dividit. També els partits polítics, de grat o per força, han cedit protagonisme. Tot i la seva destacada presència, els símbols partidistes van passar desaparcebuts a la manifestació tapats per aquesta gran icona popular que és l'estelada. Els ciutadans veuen en l'estelada el símbol de la independència però també una bandera d'orgull civil que sobrepassa qualsevol adscripció partidista

Recorregut manifestació 11 setembre 2012

La convocatòria oficial de la manifestació independentista "Catalunya un nou Estat d'Europa" és a Passeig de Gràcia / Gran Via a les 18.00. Allí hi haurà la pancarta inicial. Els diferents partits i organitzacions estan convocant els seus seguidors en els diferents trams del Passeig de Gràcia cap amunt (a l'alçada de Diputació, Aragó, València, Mallorca...) que és on s'acumularà la gent. L'organització demana que la incorporació a la manifestació es faci pels jardinets de Gràcia i vagi omplint el Passeig. La capçalera girarà per Gran Via i baixarà desseguida per Pau Claris / Urquinaona i farà tota la Via Laietana de baixada. Al final girarà a l'esquerra on acabarà el recorregut davant del Parlament (Avinguda del Marquès de l'Argentera).  

Més informació Viquipèdia: 

Alguns consells pràctics:

1) Disfruteu de l'ambient previ de la manifestació. L'aproximació a la manifestació des dels carrers pròxims una estona abans acostuma a ser un dels moments més intensos. Després caminar, desfilar, serà més complicat ja que serem molts i caldrà armar-se... de paciència. 

2) Entre les 18.30 i les 19.15 serà el moment en què encara ningú haurà marxat a casa i els que fan tard ja hi seran. Per tant, serà l'hora del recompte! cal que en aquella estona tothom estigui proper als carrers del recorregut, fora dels bars, i saludant als helicòpters de la premsa! Només faltaria que no us comptéssin :-)

3) Pot ser útil durant la manifestació seguir (si hi ha cobertura...) els següents usuaris de twitter.

@assemblea @seguretat11s per saber com s'està desenvolupant tot plegat.

4) Com que el crit IN-INDE-INDEPENDÈNCIA està molt saturat, caldrà alternar-lo amb d'altres de nous. Us recomano aquesta proposta que teniu en el vídeo de sota, que està tenint molt d'èxit. Què vol aquesta tropa? UN NOU ESTAT D'EUROPA!! Què vol aquesta gent? CATALUNYA INDEPENDENT!

Podeu consultar en aquest mateix bloc: 

• Post sobre els principals enllaços de la manifestació
• Posts sobre manifestacions

La manifestació a punt! només falten els balcons de Barcelona

Publicat a Tribuna Catalana, el 5/9/2012
Quan l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació per la Diada, més d'un va respondre amb escepticisme. Per què una manifestació? Si ja se n'havia fet una de ben gran el 2010 i, en principi, no es podria superar ja que, sent explícitament independentista, rebria menys suport...

Amb uns mesos d'antelació ja es podia preveure que la manifestació només seria un èxit si lidera tota l'activitat de la Diada, sempre plena d'activitats, i si alhora és notícia als grans mitjans de comunicació ja que, gràcies a aquests, la ciutadania se sentiria convocada.

A pocs dies de la manifestació es pot afirmar que la convocatòria serà tot un èxit. En primer lloc, per l'important suport que ha rebut i perquè ha monopolitzat les activitats de la Diada. Gairebé totes les organitzacions han adaptat les seves convocatòries a la manifestació.

En segon lloc, perquè des de mitjans d'agost la manifestació ha estat notícia constant. Tant, que fins i tot els no independentistes no se la volen perdre i busquen arguments de tot tipus per poder-hi treure el nas. Enguany, la polèmica no és qui encapçalarà la manifestació, sinó de quina manera es justifiquen les absències.

Ara mateix, el suport a la concentració és enorme a les xarxes socials. Tant Twitter com Facebook bullen d'actes de suport a l'Assemblea i a les idees independentistes. Però allò que destaca més és la impressionant mobilització prèvia que hi ha a moltes comarques de fora l'àrea metropolitana. A part de la mobilització de busos i trens, es noten vibracions noves que semblen el preludi d'alguna cosa molt gran.

Aquesta efervescència es visualitza sobretot en la fal·lera de l'estelada que apareix penjada per tot arreu i en multitud de formats. Hi han ajudat les Festes Majors d'agost i també les mobilitzacions prèvies de la Marxa per la Independència. Algunes previsions asseguren que molta gent que no va ser-hi el 10J o que "mai no ha anat a una manifestació" podria venir. Si aquestes expectatives es concretéssin, estaríem davant, no de la major manifestació independentista de Catalunya, com pretenien els organitzadors, sinó d'una de la manifestacions més importants de la història d'Europa.

Entretant, Barcelona, atordida per la calor del darrer agost i encara mig de vacances, fa els tímids passos per engalanar-se per rebre dimarts tot el país. Probablement entre avui i demà passat, els balcons de la capital catalana es posaran a to amb els de la resta del territori per mostrar a tot el món la senyera amb l'estel solitari de la llibertat.

Manifestacions massives a Barcelona (1)

Sense cap pretensió científica, però basant-me en aquella fantàstica tècnica d’investigació anomenada “observació participant", analitzo com van avançar cinc grans manifestacions realitzades a Barcelona la darrera dècada. Les he agrupat en 3 models tenint en compte la semblança del recorregut, el nombre d’assistents i la facilitat que van tenir per avançar.

a) Model CAMP PER CÓRRER. Dret a Decidir (18/02/2006). De la plaça d’Espanya fins la plaça Catalunya per la Gran Via. Gran acumulació de gent a la sortida però la capçalera comença a caminar ràpidament sense cap obstacle. Els manifestants ocupen els carrils centrals de la Gran Via, els laterals i les voreres. Tot i que la cua tarda una mica a sortir, és la única de les cinc manifestacions on tothom pot arribar tranquil•lament a al final.

b) Model EMBUT DE VIA LAIETANA. Contra l’Europa del Capital (16/03 2002) i Dret a decidir infraestructures (1/12/2007). Es convoca a la plaça Catalunya i es baixa per Via Laietana, després una gira a la dreta i l’altra per l’esquerra. En els dos casos la marxa baixa ràpidament per Via Laietana i molta gent s’hi incorpora per plaça Urquinaona, avançant els blocs de partits i organitzacions que queden atrapats al carrer Fontanella. En ser la Via Laietana relativament estreta (comparat amb Pg. de Gràcia, Gran Via o Pg. Sant Joan), la majoria dels blocs amb pancarta hauran d’estar molta estona aturats esperant. En el cas de la marxa antiglobalització no podran desfilar degut a incidents a Pla de Palau. En el cas de la marxa sobiranista, després d’una llarguíssima espera, podrà acabar tothom el recorregut.  

c) Model COL•LAPSE TOTAL. No a la Guerra (15/02/2003) i Som una nació - Nosaltres Decidim (10/07/2010). Convoquen al Pg. de Gràcia fins plaça Tetuán, per Gran Via. Són dues “manis-monstre” amb desenvolupament també molt semblant. La massa col•lapsa el recorregut abans de començar (carrils centrals, voreres i laterals) i la capçalera no pot avançar. Gairebé totes les pancartes que s’han col•locat al Pg. de Gràcia no es poden moure fins que decideixen plegar després d’hores. Tot i la llarga espera força manifestants aconsegueixen completar el recorregut baixant lentament pels laterals del Pg. de Gràcia o per carrers paral•lels fins a la cruïlla amb Gran Via. En canvi els partits i organitzacions, situades al tronc central del Passeig amb pancartes pròpies, queden immobilitzats tota l’estona.

Al proper post, les interpretacions!